Viatjar a l’Iran per lliure és una de les experiències més transformadores que pots fer com a viatger. En un sol viatge passes dels bulevards caòtics de Teheran als mosaics blaus impossibles d’Isfahan, de la ciutat de fang de Yazd, enmig del desert, a les columnes mil·lenàries de Persèpolis, i dels jardins i la poesia de Xiraz a les muntanyes verdes i la cultura kurda del Kurdistan iranià. A cada etapa canvien el paisatge, la llengua, la cuina i fins i tot la manera de viure.

Però el que de debò fa especial l’Iran no és el patrimoni, i això que les mesquites d’Isfahan o les ruïnes de Persèpolis et tallen l’alè. És la gent. No exagerem si diem que el poble iranià és el més hospitalari que hem conegut mai: invitacions a casa al primer encontre, te a tota hora, taxistes que no et volen cobrar i famílies que t’ensenyen el bazar durant hores. Mai havíem sentit un contrast tan gran entre el que expliquen els mitjans d’un país i el que vam viure al carrer.

Durant 25 dies vam recórrer l’Iran en parella, l’estiu del 2019, sempre amb transport públic: autobusos VIP i savaris, els taxis compartits. Vuit destins molt diferents entre si, entre els quals el Kurdistan iranià, una zona poc visitada i excepcional. Aquesta guia explica aquell viatge i n’actualitza la informació pràctica amb la situació del 2026.

01 · Informació bàsica

Idiomes i comunicació

L’idioma oficial és el persa o farsi, una llengua indoeuropea, no àrab, com sovint es creu, escrita amb una variant de l’alfabet àrab. A més, l’Iran és un mosaic de llengües: àzeri a Tabriz, kurd al Kurdistan, àrab al Khuzestan. Entre els joves de les ciutats i als hotels, l’anglès es parla sorprenentment bé. Quatre paraules útils: salam (hola), merci (gràcies, com en francès), khoda hafez (adéu) i chand? (quant val?). Un traductor amb el persa descarregat per fer-lo servir sense connexió és imprescindible.

Geografia i paisatge

L’Iran és un país enorme, d’uns 1.650.000 km², més de tres vegades Espanya. Té de tot: grans deserts com el Dasht-e Kavir i el Dasht-e Lut, muntanyes nevades com els Alborz, on hi ha el volcà Damavand, de més de 5.600 metres, costes al Caspi i al golf Pèrsic, boscos subtropicals al nord i oasis al desert. El nostre viatge va recórrer l’altiplà central, la zona històrica i cultural, i el Kurdistan iranià.

Població i diversitat

L’Iran té uns 90 milions d’habitants. La majoria són perses, però hi ha minories importants: àzeris, kurds, lurs, àrabs i balutxis, cadascuna amb llengua, vestits i cultura pròpies. La religió majoritària és l’islam xiïta, una branca diferent de l’islam sunnita, majoritari a la resta del món musulmà.

Un país amb una història enorme

L’Iran és l’antiga Pèrsia, una de les civilitzacions més antigues del món: l’imperi aquemènida de Cir el Gran i Darios I, els sassànides, els safàvides… Persèpolis és del segle VI aC. A Isfahan camines per la capital de l’imperi safàvida del segle XVI, una de les ciutats més grans i refinades del món en aquell moment.

Moneda i pagaments

La moneda oficial és el rial (IRR), però a la pràctica la gent compta en tomans (1 toman = 10 rials), cosa que al principi confon molt. Amb les sancions i una inflació altíssima, el rial no para de perdre valor: a finals de setembre del 2026, al mercat lliure, 1 € valia uns 2,8 milions de rials (unes 280.000 tomans), molt més que el canvi oficial. Comprova el canvi del dia abans de viatjar: pot variar molt d’una setmana a l’altra. Per a qui viatja amb euros, l’Iran és un dels països més barats del món.

Vols internacionals i entrada al país

La porta d’entrada principal és l’aeroport internacional Imam Khomeini (IKA), a uns 30 km al sud de Teheran. Des d’Espanya no hi ha vols directes: les opcions habituals fan escala a Dubai, Istanbul o Doha. Les rutes canvien sovint per les sancions i la situació a la regió: comprova-les bé abans de reservar.

Internet i censura

Hi ha wifi a hotels, cases d’hostes i cafès, i bona cobertura mòbil a les ciutats. Pots comprar una SIM local (Irancell o MCI) a l’aeroport amb el passaport. Però, com a la Xina, internet està molt restringit i moltes aplicacions occidentals estan bloquejades: la VPN és imprescindible, i l’has d’instal·lar abans de sortir de casa.

02 · Salut i vacunes

L’Iran és un país de risc sanitari baix. No hi ha vacunes obligatòries si hi arribes des d’Europa, però sí algunes recomanacions. Demana consell en un centre de vacunació internacional abans del viatge.

Vacunes recomanades

• Tètanus-diftèria i triple vírica: tingues-les al dia.
• Hepatitis A: recomanada, perquè es transmet per l’aigua i el menjar.
• Hepatitis B: recomanada per a estades llargues.
• Febre tifoide: recomanada si menges sovint al carrer.
• Ràbia: a valorar si vas a zones rurals amb animals.
• Febre groga: no és necessària si arribes des d’Europa.

Aigua i menjar

A les ciutats grans, l’aigua de l’aixeta és potable en principi, però té molt gust de clor i molts iranians tampoc no la beuen. Millor aigua embotellada o filtrada. La cuina iraniana és molt segura, amb carns ben cuites, arròs i verdures: vam menjar molt al carrer i en restaurants locals sense cap problema.

Assegurança de viatge: imprescindible i complicada

Per les sancions, moltes asseguradores no cobreixen l’Iran o l’exclouen explícitament. Busca’n una que l’inclogui i que l’esmenti per escrit, perquè sovint te la demanaran per tramitar el visat. Comprova també que cobreixi la situació actual, ja que moltes pòlisses exclouen els països amb desaconsellament oficial de viatge.

03 · Tecnologia i VPN

Aplicacions i eines

• VPN instal·lada al mòbil i a l’ordinador abans de marxar.
• Traductor amb el persa descarregat, imprescindible fora del circuit turístic.
• Mapes sense connexió (Maps.me o Organic Maps), més fiables que Google Maps a les zones rurals.
• Snapp o Tapsi, les aplicacions de taxi iranianes. Necessites una SIM local.
• Captures de les adreces en persa, per ensenyar-les als taxistes.

Què portar a la motxilla

🔋

Imprescindible

Bateria externa de 20.000 mAh Amazon.es

Per als autobusos de llarga distància i els talls de llum, sobretot a l’estiu.

Veure a Amazon →

💶

Diners en efectiu

Ronyonera oculta de viatge Amazon.es

Com que hauràs de portar tots els diners en efectiu, és la millor manera de repartir-los i portar-los segurs.

Veure a Amazon →

🧣

Per a dones

Mocadors grans de cotó Amazon.es

El mocador al cap és obligatori en els espais públics. Els de cotó lleuger són els més còmodes amb la calor. També en trobaràs als bazars.

Veure a Amazon →

☀️

Desert i calor

Protector solar +50 Amazon.es

Al desert i a l’altiplà, el sol és molt intens tot l’any.

Veure a Amazon →

Enllaços d’afiliació. Si compres a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu.

04 · La ruta per l’Iran: 8 destins

Aquesta és la ruta que vam fer en parella durant 25 dies, l’estiu del 2019, sempre amb transport públic. Combina les joies clàssiques de Pèrsia (Isfahan, Xiraz, Yazd i Persèpolis) amb destins menys turístics, com Qom, Tabriz i el Kurdistan iranià: la millor manera d’entendre la complexitat del país.

05 · Com moure’s per l’Iran

Vam fer els 25 dies sense llogar cotxe, amb autobusos VIP de llarga distància, savaris i un vol intern. Les distàncies són enormes, però les carreteres són bones i el transport és modern i molt barat.

Autobusos VIP: la columna vertebral

L’Iran té una de les millors xarxes d’autobusos d’Àsia. Els autobusos VIP tenen uns 25 seients molt amples, que es reclinen moltíssim, aire condicionat (porta jersei!), aigua i alguna cosa per menjar, i fan parades cada tres o quatre hores. Compra el bitllet el dia abans a la terminal o demana-ho a l’allotjament.

Savaris: els taxis compartits

L’opció més autèntica: cotxes que fan rutes entre ciutats i surten quan s’omplen, amb quatre o cinc passatgers. Són més ràpids que els autobusos i, en un trajecte de quatre hores amb iranians, tens converses, te, menjar i potser una invitació a sopar.

Snapp i Tapsi: els taxis amb aplicació

A Teheran, Isfahan, Xiraz i les altres ciutats grans, Snapp i Tapsi funcionen molt bé, molt millor que negociar amb els taxis al carrer. Es paga en efectiu en acabar el trajecte. Necessites una SIM iraniana amb dades.

Vols interns

Si tens poc temps, hi ha una bona xarxa de vols interns. Trajectes com Teheran-Xiraz o Xiraz-Tabriz estalvien moltes hores d’autobús. Es reserven en agències locals un cop a l’Iran o a través de 1stQuest.

Amb la inflació, els preus en rials canvien constantment, però en euros continuen sent molt baixos.

06 · Pressupost real a l’Iran

Per la inflació i les sancions, l’Iran és un dels països més barats del món per a qui viatja amb euros. Nosaltres vam gastar uns 25-30 € al dia entre tots dos (uns 12-15 € per persona), combinant cases d’hostes tradicionals i alguna nit a casa de famílies que ens van convidar.

Allotjament

• Llit en dormitori d’alberg: ~5-10 € per persona.
• Habitació doble en una casa tradicional: ~20-40 €. L’experiència imprescindible, sobretot a Kashan, Yazd i Isfahan.
• Hotel de gamma mitjana: ~40-70 €.
• Nit en un caravanserrall al desert: ~20-40 €, sovint amb sopar i esmorzar.

Entrades

Els estrangers paguen entrades bastant més cares que els iranians, però continuen sent barates: a Persèpolis, a les mesquites d’Isfahan, a la Mesquita Rosa de Xiraz o a les cases tradicionals de Kashan, compta uns pocs euros per entrada.

Com estalviar

• Canvia al mercat lliure, en cases de canvi de confiança, i no als bancs: la diferència és enorme.
• Dorm en cases tradicionals en lloc d’hotels moderns: és més autèntic i sovint més barat.
• Menja dizi als locals de sempre: un estofat abundant i boníssim per molt poc.
• Agafa l’autobús VIP: costa molt poc més que el normal i és molt més còmode.
• Fes servir Snapp en lloc dels taxis del carrer: més barat i sense regateig.
• Regateja sempre als bazars, amb calma i bon humor.

07 · Consells pràctics imprescindibles

1. Tramita el visat amb temps

Demana el codi d’autorització amb un o dos mesos d’antelació, directament o a través d’una agència com 1stQuest, que ho gestiona tot per correu i missatgeria. Comprova que no tens segells d’Israel al passaport.

2. Porta tots els diners en efectiu

Cap targeta estrangera funciona. Porta euros o dòlars en bitllets en bon estat, ni arrugats ni marcats, i reparteix-los en diversos amagatalls.

3. Instal·la la VPN abans de sortir

Un cop a l’Iran, les webs de VPN estan bloquejades. Instal·la-la, prova-la i porta’n alguna de reserva.

4. Porta les adreces en persa

Captures de les adreces dels allotjaments, les estacions i els monuments en persa, per ensenyar-les als taxistes i als conductors de savaris.

5. Aprèn què és el taarof

Quan algú t’ofereix alguna cosa, com un te, un regal o un trajecte de taxi gratis, sovint és taarof: una cortesia que cal rebutjar dues o tres vegades. Si insisteix de debò, l’acceptes; si era taarof, a la tercera et dirà el preu. Al principi desconcerta, però és un dels trets culturals més fascinants del país.

6. Respecta el codi de vestimenta

Dones: mocador al cap en els espais públics, i roba ampla que tapi els braços i les cames, amb una jaqueta o camisa llarga fins als malucs o els genolls. Homes: pantalons llargs i, millor, samarretes amb màniga. Als santuaris, les dones han de dur txador, que normalment et deixen a l’entrada.

7. No facis fotos on no toca

Mai facis fotos d’instal·lacions militars, edificis oficials, aeroports, ambaixades ni a la policia. Si dubtes, no la facis.

8. Evita la política

No parlis de política en públic ni en publiquis res a les xarxes durant el viatge. Si algú en vol parlar amb tu, escolta i sigues prudent.

08 · El que fa especial viatjar a l’Iran

L’Iran trenca tots els esquemes. Tot el que creus saber abans d’anar-hi, al cap d’una setmana queda desmentit. Les notícies pinten un país hostil i perillós; allà trobes joves amb idees obertes, taxistes que et reciten poemes de Hafez i famílies que et conviden a sopar sense conèixer-te. Cap país no havia desafiat tant les nostres expectatives.

La gent

Sense exagerar, el poble iranià és el més hospitalari que hem conegut. L’hospitalitat aquí és un principi cultural profund: la gent et convida a casa al primer encontre, un cambrer et regala el te i un taxista et fa de guia gratis durant hores. En 25 dies no vam pagar gairebé mai un te: sempre s’hi avançava algú.

Isfahan, la perla que justifica el viatge

Si haguéssim de triar una sola parada, seria Isfahan. No només pels monuments, sinó pel ritual dels ponts al vespre: al capvespre, la gent es reuneix sota els arcs del Si-o-se-pol i del Khaju i canta durant hores. Joves, grans, famílies. Una cosa espontània i completament iraniana.

Les mesquites i l’art persa

L’arquitectura iraniana és de les més belles del món: les mesquites blaves d’Isfahan, la Mesquita Rosa de Xiraz amb la llum dels vitralls i els jardins perses, que han influït en la jardineria de mig món. Si t’agrada l’arquitectura, l’Iran és imprescindible.

Persèpolis, una lliçó d’humilitat

Caminar entre columnes de 2.500 anys, davant de relleus que mostren l’imperi més gran del seu temps, és una lliçó d’humilitat per a la nostra mirada eurocèntrica.

09 · Gastronomia: la cuina persa

La cuina iraniana és una de les més refinades d’Orient Mitjà, tot i que és menys coneguda que la turca o l’àrab: estofats lents, arrossos perfectes, herbes fresques, fruita seca, magrana, carns delicades i dolços amb aigua de roses i safrà.

Plats imprescindibles

• Tahdig: la crosta daurada i cruixent de l’arròs del fons de l’olla, la joia de la cuina iraniana. Tothom se’n barallaria la millor part.
• Ghormeh sabzi: l’estofat nacional, de xai amb herbes verdes, mongetes vermelles i llima seca. El primer plat que has de demanar.
• Fesenjan: pollastre o ànec en una salsa de nous mòltes i melassa de magrana. Agredolç, ric i de festa.
• Kebabs: joojeh (pollastre amb safrà i llimona), koobideh (carn picada) o barg (filets de xai), amb arròs, pa i tomàquet a la brasa.
• Dizi (abgoosht): l’estofat tradicional de xai, cigrons i patata. El ritual de servir-lo, primer el brou amb pa i després el sòlid aixafat, és part de l’experiència.
• Pa acabat de fer (nan): sangak, cuit sobre pedres calentes; lavash, molt prim, i barbari, amb sèsam. A les fleques hi ha cua cada dia.
• Mirza ghasemi: albergínia fumada amb tomàquet, all i ou. Vegetarià i excel·lent.
• Kashk-e bademjan: crema d’albergínia amb all, ceba fregida, menta i kashk, un sèrum de llet fermentat.
• Faloodeh i gelat de safrà: les postres per combatre la calor, sobretot a Xiraz.

Begudes

• Te (chai): negre i fort, en gots petits de vidre, amb un terròs de sucre que es mossega entre glop i glop. És el centre de la vida social.
• Doogh: una beguda de iogurt amb sal i menta. Estranya al principi, addictiva amb la calor.
• Sucs naturals: de magrana, de cirera o de síndria, als bazars.

10 · Quan anar a l’Iran

L’Iran té quatre estacions ben marcades. L’estiu, que és quan hi vam anar, és la pitjor opció per la calor. Si hi tornéssim, aniríem a la primavera o a la tardor.

Tingues en compte també el Ramadà, que canvia de data cada any: durant el dia, molts restaurants tanquen i no es pot menjar ni beure en públic.

11 · Seguretat i codi cultural

Tothom et dirà que l’Iran és perillós. Nosaltres hi vam passar 25 dies en parella, amb motxilla, en transport públic, dormint en cases d’hostes i a casa de famílies, i fins i tot recorrent el Kurdistan a tocar de la frontera amb l’Iraq. No vam tenir cap incident ni cap ensurt. La delinqüència al carrer és molt baixa.

Els riscos reals

• La situació geopolítica: és el risc principal avui. La tensió a la regió és alta i pot canviar ràpidament.
• Política i fotografia: no facis fotos d’edificis oficials ni militars i no publiquis opinions polítiques durant el viatge. Hi ha hagut detencions de ciutadans estrangers.
• Doble nacionalitat: l’Iran no la reconeix. Si en tens, sobretot iraniana, informa’t molt bé abans.
• El trànsit: la conducció és caòtica. Per creuar el carrer, fes-ho al costat d’algú del país.
• Drogues: les penes són extremadament dures, fins i tot la pena de mort per tràfic.

Zones a evitar

• El sud-est, a la frontera amb el Pakistan i l’Afganistan (Sistan i Balutxistan): una zona realment insegura.
• Les zones frontereres: informa’t de la situació actual abans d’acostar-t’hi, també al Kurdistan.
• Les manifestacions: evita-les sempre, encara que només sigui per curiositat.

12 · Dubtes habituals

Necessito visat per anar a l’Iran?

Sí. El més segur és demanar el codi d’autorització amb antelació, directament o a través d’una agència, i recollir el visat a l’aeroport o a l’ambaixada. Compta entre 75 i 150 €. Comprova que no tens segells d’Israel al passaport.

És segur viatjar a l’Iran ara mateix?

Actualment, el Ministeri d’Afers Exteriors desaconsella el viatge per la situació a la regió. La seguretat al carrer és alta, però els riscos polítics són reals. Informa’t bé i consulta les recomanacions oficials abans de decidir.

Què he de veure a l’Iran?

Els imprescindibles són Isfahan, Persèpolis, Yazd i Xiraz. Si tens més temps, afegeix-hi Kashan i el Kurdistan iranià, per sortir del circuit clàssic.

Puc pagar amb targeta?

No. Cap targeta estrangera funciona per les sancions. Has de portar tots els diners en efectiu, en euros o dòlars.

Com he d’anar vestit?

Les dones han de portar mocador al cap i roba ampla que tapi braços i cames; els homes, pantalons llargs. Als santuaris, les dones han de dur txador, que normalment et deixen a l’entrada.

Hi ha alcohol?

No. Està totalment prohibit per llei. La beguda social és el te.

Funcionen WhatsApp i Instagram?

No sense VPN. Instal·la-la abans de sortir de casa, perquè un cop allà no la podràs descarregar.

Com és viatjar com a dona?

Per la nostra experiència, molt positiu: amb el mocador i el codi de vestimenta obligatoris, però amb un tracte respectuós i amable a tot arreu.

Quina és la millor època?

Abril i maig o setembre i octubre. Evita l’estiu, per la calor, i les dues setmanes després del Nowruz, quan tot s’omple.

Puc reservar els allotjaments a Booking?

No. Booking i la majoria de plataformes internacionals no funcionen a l’Iran. Reserva a través de 1stQuest o directament amb l’allotjament per correu o missatgeria.

13 · Recursos útils

Les eines i els serveis que et poden estalviar temps i maldecaps per preparar un viatge a l’Iran.

Aquesta secció conté enllaços d’afiliació. Si reserves o contractes a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu. Els enllaços de 1stQuest i del Ministeri no són d’afiliació. Gràcies pel suport.

14 · Guies de cada destí

Les guies de cada etapa de la ruta per l’Iran: ciutats, bazars, desert, cultura i consells concrets per preparar cada parada.