Persèpolis: la capital cerimonial de l’imperi persa

Per veure el jaciment amb calma, compta unes tres hores: la Porta de Totes les Nacions, l’Apadana, el Tachara, el palau de les Cent Columnes, el museu i la pujada a les tombes. Si hi afegeixes Naqsh-e Rostam i Naqsh-e Rajab, es converteix en una excursió de mig dia, i amb Pasargada, d’un dia sencer, sortint de Xiraz al matí i tornant a la tarda.

El més fàcil és contractar un conductor per a tot el dia a través de l’allotjament de Xiraz: et porta, t’espera i et deixa combinar diversos llocs. Si vols estalviar, pots agafar un autobús o un minibús fins a Marvdasht, la ciutat més propera, i des d’allà un taxi d’uns 10 km fins al jaciment, però és més lent i complicat de combinar amb Naqsh-e Rostam.

És la necròpolis dels grans reis aquemènides, a pocs quilòmetres de Persèpolis: quatre tombes enormes excavades a una paret de roca, les de Darios I, Xerxes I, Artaxerxes I i Darios II. A sota hi ha relleus sassànides molt posteriors, com el de la victòria del rei Xapur I sobre l’emperador romà Valerià. És el complement perfecte de Persèpolis i una de les imatges més impressionants de l’Iran.

Sí, si tens temps i t’interessa la història. Pasargada va ser la primera capital de l’imperi, fundada per Cir el Gran, i la seva tomba, senzilla i solitària enmig de la plana, és un dels monuments més emblemàtics del país. Però és a una hora més al nord i allarga molt la jornada; si vas just de temps, és millor centrar-se en Persèpolis i Naqsh-e Rostam. Si vens de Yazd, pots parar-hi de camí cap a Xiraz.

Alexandre el Gran la va conquerir i incendiar el 330 aC. Encara es discuteix si va ser una venjança per la crema d’Atenes per part de Xerxes, un acte simbòlic per marcar el final de l’imperi persa o un accident durant una celebració. Sigui com sigui, el foc va destruir els sostres de fusta, però va preservar sota les cendres molts dels relleus que avui podem veure.

Hi ha algun allotjament a Marvdasht, però la gran majoria de viatgers la visiten com a excursió d’un dia des de Xiraz, que és a una hora i té una gran oferta d’allotjament, restaurants i ambient. És el que recomanem: a la guia de Xiraz trobaràs on dormir i on menjar.

De tardor a primavera, quan les temperatures són agradables. Evita, si pots, les dues setmanes del Nowruz, l’Any Nou persa, a finals de març, quan s’omple de turisme iranià. A l’estiu, que és quan hi vam anar nosaltres, la calor és molt forta: fes la visita a primera hora del matí o a última de la tarda.

Només hi ha un petit bar a l’entrada, amb begudes i poca cosa més, i dins del recinte no es ven res. Porta aigua i alguna cosa per menjar, i fes el dinar fort a Xiraz o en algun restaurant de carretera de camí, on els conductors solen saber on es menja bé i barat.