Després del caos de Kampala, Jinja és un sospir llarg a la vora del riu. Aquí el Nil surt del llac Victoria i comença el seu viatge cap al Mediterrani. Una guia completa amb la font del Nil, els capvespres, el ràfting amb preus, el mercat, on menjar, on dormir i com continuar la ruta per l’est d’Uganda.
La primera vegada a l’Àfrica, tot sorprèn. Entebbe, a la vora del llac més gran del continent, és la porta tranquil·la d’Uganda: un jardí botànic centenari, mercats de barri, tilàpia acabada de pescar i postes de sol que semblen de mar. El lloc perfecte per aterrar abans del caos de Kampala.
Quatre nits a peu per l'oasi de Siwa: com arribar-hi en autobús, la fortalesa de Shali, els llacs salats turquesa, la posta a Fatnas i on menjar per pocs cèntims.
A 4.000 metres, pastors khampa a cavall per la plaça, un gran monestir tibetà i praderies cobertes de neu. Litang és on comença de debò el Tibet.
Cases blanques com castells, una plaça on la gent balla al vespre i temples envoltats de banderes de pregària. Xiangcheng és la parada que ningú programa i que tothom recorda.
Tres nits a 3.200 metres: la ciutat vella de Dukezong, la roda de pregàries gegant, el monestir de Songzanlin, cuina tibetana i com aclimatar-se a l'altitud.
Canals que passen per davant de les cases, fanalets vermells, teulades de fusta i una muntanya de 5.596 metres sempre nevada. Al març, Lijiang és gairebé tota per a tu.
Una setmana a les 4000 illes de Laos: com arribar a Don Det, les cascades de Li Phi i Khone Phapheng, les postes de sol al Mekong i on menjar i dormir.
Cascades que cauen des de cent metres, cafetars a banda i banda de la carretera i teixidores katu a la porta de casa. Recórrer el Bolaven en moto va ser una de les millors experiències del nostre viatge.
Arrossars, muntanyes cobertes de selva i camins que porten fins a petits pobles ètnics. Luang Namtha és la porta d’entrada al nord més verd i rural de Laos.
