Hi ha llocs que has vist mil vegades en fotografies i que, quan els tens davant, et deixen igualment sense paraules. Les piràmides de Giza retallades contra el desert. La llum de la tarda sobre les cúpules i els minarets del Caire islàmic, entre el soroll dels clàxons i la crida a l’oració. Les palmeres, els llacs salats i les cases de fang de l’oasi de Siwa, enmig del Sàhara. La brisa mediterrània d’Alexandria. El blau impossible del mar Roig a Dahab, amb el corall a tocar de la riba i les muntanyes del Sinaí al darrere. I les columnes gegantines dels temples de Luxor. Egipte és intens, caòtic, contradictori i absolutament inoblidable.

Però Egipte no és el que surt a les postals. És un país que et sacseja. El soroll no s’atura mai, la paciència es posa a prova cada dia i hi ha moments en què et preguntes què hi fas. Però després arriba un capvespre sobre el Nil, el silenci absolut del desert o un temple de més de tres mil anys que tens a tocar de la mà, i entens per què has vingut. Egipte és esgotador i fascinant alhora, contradictori i intens, i justament per això et remou per dins.

Hi vam passar un mes, al maig del 2025, en parella i amb la motxilla a l’esquena. Sense presses i sense circuits: autobusos nocturns que travessaven el desert mentre dormíem, quilòmetres i quilòmetres a peu i converses improvisades amb gent amb qui gairebé no compartíem idioma. Vam arribar amb la imatge dels faraons al cap i vam tornar amb una altra cosa: la sensació d’haver conegut un país de debò, el de la seva gent.

01 · Informació bàsica

Idiomes i comunicació

L’idioma oficial és l’àrab, i el que es parla és l’àrab egipci, el dialecte més entès del món àrab gràcies al cinema i la música d’Egipte. L’anglès es parla prou bé a les zones turístiques (el Caire, Giza, Luxor, Assuan, Dahab i Alexandria) i entre els joves de les ciutats, però fora del circuit es difumina de pressa. Quatre paraules ajuden molt: salam aleikum (hola), shukran (gràcies), bikam? (quant val?), la, shukran (no, gràcies, la frase que més repetiràs), yalla (som-hi) i inshallah (si Déu vol), que sentiràs a cada moment.

Geografia i paisatge

Egipte és un país enorme, d’uns 1.000.000 km², gairebé el doble que França, però el 95% és desert. Tota la vida es concentra a la vall i al delta del Nil, una franja verda de pocs quilòmetres d’amplada que travessa el país de sud a nord. Té quatre grans regions: la vall del Nil (el Caire, Luxor i Assuan), el desert occidental, amb oasis com Siwa; el desert oriental, a la costa del mar Roig, i la península del Sinaí, amb Dahab, Sharm el-Sheikh i el mont Sinaí.

Població i història

Egipte té més de 109 milions d’habitants, el país més poblat del món àrab, i el Caire, amb la seva àrea metropolitana, supera els 20 milions. La majoria són musulmans sunnites, i al voltant d’un 10% són coptes, una de les comunitats cristianes més antigues del món. Amb més de 5.000 anys d’història, va ser una de les primeres grans civilitzacions del món, i després va ser grec, romà, cristià, àrab, otomà i britànic. Té set llocs Patrimoni de la Humanitat, entre ells les piràmides, el Caire històric, l’antiga Tebes (Luxor) i els monuments nubis d’Abu Simbel.

Moneda i pagaments

La moneda és la lliura egípcia (EGP). Després de les grans devaluacions dels darrers anys, 1 € ≈ 63 EGP (octubre del 2026); comprova el canvi abans de viatjar, perquè varia. Egipte és un dels destins més barats del món per a qui viatja amb euros. Als hotels, restaurants grans, supermercats i a les taquilles dels grans monuments, que sovint ja només accepten targeta, es pot pagar amb targeta, però per al menjar de carrer, els microbusos, els taxis i el bakshish necessitaràs efectiu, i bitllets petits. Hi ha caixers a totes les ciutats.

Vols i entrada al país

Els aeroports principals són el del Caire (CAI), el més pràctic per a un viatge per lliure, i els d’Hurghada, Sharm el-Sheikh, Luxor i Assuan. Des de Madrid i Barcelona hi ha vols directes al Caire amb EgyptAir, i moltes opcions amb escala amb companyies europees i turques. Compta entre ~250-600 € anada i tornada segons l’època. Si fas una ruta oberta, pots entrar pel Caire i sortir per Luxor, Hurghada o Sharm.

Internet i connexió

La cobertura 4G és bona a les ciutats i a la vall del Nil, i més irregular al desert. Pots comprar una SIM local d’Orange, Vodafone, e& (l’antiga Etisalat) o WE a l’aeroport o a les botigues oficials, amb el passaport: uns 600-950 EGP (~10-15 €) per a un mes amb dades. També hi ha eSIM. Amb dades al mòbil podràs fer servir Uber i Careem, que són imprescindibles al Caire. Algunes aplicacions i trucades per internet poden funcionar malament: una VPN és útil per a la privacitat i per a les connexions wifi públiques.

02 · Salut i vacunes

Egipte és un país de risc sanitari moderat. No hi ha vacunes obligatòries per a qui arriba d’Europa, però sí algunes de recomanades. Demana consell en un centre de vacunació internacional unes setmanes abans del viatge.

Vacunes recomanades

• Tètanus-diftèria i triple vírica: tingues-les al dia.
• Hepatitis A: molt recomanada, es transmet per l’aigua i els aliments.
• Febre tifoide: recomanada si menjaràs al carrer, com nosaltres.
• Hepatitis B: per a estades llargues.
• Ràbia: només si faràs zones rurals remotes o tindràs contacte amb animals.
• Febre groga: no cal si vens d’Europa.

Aigua i menjar

L’aigua de l’aixeta no és potable enlloc del país. Beu sempre aigua embotellada, comprovant que el tap estigui precintat, o fes servir una ampolla amb filtre, que estalvia molts diners i molt plàstic en un viatge llarg. Evita el gel en llocs dubtosos i la fruita ja pelada. Però no tinguis por del menjar de carrer: la regla d’or és menjar on menja la gent d’allà, sobretot els treballadors al migdia. Com més rotació, més fresc. Nosaltres vam menjar al carrer cada dia durant un mes sense cap problema.

Assegurança

La sanitat pública és precària, i la privada, correcta però cara. Una assegurança de viatge amb bona cobertura mèdica i d’evacuació és imprescindible. Comprova que cobreixi l’esnòrquel, el busseig i les rutes pel desert i pel Sinaí. Per a un mes, compta uns 40-80 €.

03 · Endolls, voltatge i tecnologia

Què portar a la motxilla

🔋

Imprescindible

Bateria externa de 20.000 mAh Amazon.es

Per als autobusos nocturns, els oasis, el desert, els talls de llum i els dies llargs entre temples. A Egipte és més útil que qualsevol adaptador.

Veure a Amazon →

🔦

Desert i Sinaí

Llanterna frontal Amazon.es

Imprescindible per als talls de llum, els autobusos nocturns i les caminades pel desert del Sinaí, quan es fa fosc de pressa.

Veure a Amazon →

💧

Salut i estalvi

Ampolla amb filtre Amazon.es

L’aigua de l’aixeta no és potable. Una ampolla amb filtre t’estalvia diners i desenes d’ampolles de plàstic en un mes de viatge.

Veure a Amazon →

🤿

Mar Roig

Ulleres i tub d’esnòrquel Amazon.es

A Dahab el corall és a tocar de la riba. Amb unes ulleres pròpies, ben ajustades, pots fer esnòrquel cada dia sense llogar res.

Veure a Amazon →

Enllaços d’afiliació. Si compres a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu.

04 · La ruta per Egipte: 6 destins en un mes

Aquesta és la ruta que vam fer en parella durant un mes, al maig del 2025, sempre amb autobusos nocturns i de dia, i caminant moltíssim. Combina els clàssics (Giza, Luxor i Alexandria) amb llocs menys turístics, com Siwa i Dahab, que són els que millor ensenyen el contrast del país.

Itineraris suggerits

05 · Com moure’s per Egipte

Vam fer el mes sencer sense cotxe de lloguer: tots els trajectes llargs, en autobusos nocturns o de dia, i per les ciutats, caminant moltíssim. De Giza al Caire, per exemple, hi vam tornar a peu. És totalment possible, molt barat i la millor manera d’entendre el país.

Autobusos de llarga distància

Són la columna vertebral del transport. Les companyies principals són GoBus, la més moderna i fiable, amb seients reclinables i aire condicionat; Blue Bus, sovint més barata, i la West & Mid Delta, l’única que va a Siwa des del Caire i Alexandria, i l’East Delta, per al Sinaí. Es poden comprar els bitllets per internet, a l’aplicació de cada companyia o a les estacions. Als trajectes del Sinaí hi ha controls policials: porta el passaport a mà. Al Caire, la gran terminal és la de Cairo Gateway (Turgoman).

Tren

És molt útil per a dos trajectes: el Caire-Alexandria, ràpid i còmode, en unes 2 h 30 min, i el Caire-Luxor-Assuan, amb trens de dia o el tren nocturn amb llitera, més car que l’autobús però tota una experiència. Els bitllets es compren a les estacions principals o a la web oficial dels ferrocarrils egipcis.

Taxis i aplicacions

Al Caire i Alexandria, Uber i Careem funcionen perfectament i són imprescindibles per moure’s per la megalòpoli: barats, segurs i sense regateig. Necessites dades al mòbil. Per als trajectes curts entre pobles hi ha microbusos baratíssims, que surten quan s’omplen, i amb els taxis tradicionals cal pactar sempre el preu abans de pujar. Si vas just de temps, hi ha vols interns barats del Caire a Luxor, Assuan i Sharm el-Sheikh.

De l’aeroport al centre

Des de l’aeroport del Caire, el més fàcil és un Uber o Careem, per uns 250-450 EGP (~4-7 €) fins al centre. Evita els taxis que t’ofereixen el viatge a la sortida, que cobren molt més. També hi ha autobusos públics cap al centre, més lents.

06 · Pressupost real a Egipte

Egipte és un dels destins més barats del món per a qui viatja amb euros. Nosaltres vam gastar uns 25-30 € al dia entre tots dos (uns 12-15 € per persona) durant un mes, dormint en albergs i cases d’hostes, movent-nos en autobús i microbús i menjant gairebé sempre al carrer. Hi va haver dies que no vam arribar a 20 € entre tots dos. Juntament amb Laos, és el viatge més barat que hem fet. La gran despesa són les entrades als monuments, que pugen sovint: et donem els preus del 2026 per a estrangers, amb un canvi d’1 € ≈ 63 EGP, però consulta-los abans de marxar. A la majoria de grans jaciments i museus, les entrades ja només es paguen amb targeta, i les del Gran Museu Egipci es compren per internet.

Com estalviar

• Menja al carrer: koshari, ta’ameya, ful i fetge. Els millors plats són els més barats.
• Compra els bitllets d’autobús per internet a GoBus o Blue Bus.
• Fes servir Uber o Careem en lloc dels taxis, sense regateig.
• Regateja als mercats: comença per un terç del preu inicial.
• Dona bakshish quan algú t’ha ajudat de debò, no quan s’inventa un servei.
• Fes servir una targeta sense comissions per treure efectiu.
• Evita els grans circuits organitzats: costen tres o cinc vegades el que costa fer-ho per lliure.

07 · Consells pràctics imprescindibles

1. Porta una targeta per a les entrades

A Giza, Karnak, la Vall dels Reis i la majoria de grans jaciments i museus ja no s’accepta efectiu a la taquilla: només targeta. Les entrades del Gran Museu Egipci, a més, només es compren per internet, amb franja horària. Porta una targeta sense comissions i, com a reserva, una segona targeta.

2. Aprèn a dir «la, shukran»

«No, gràcies»: ho repetiràs centenars de vegades a Luxor, a Khan el-Khalili i davant de les piràmides. Digues-ho amb fermesa però amb un somriure, i continua caminant. No donis explicacions ni t’aturis: és la manera més eficaç i respectuosa de dir que no.

3. Porta efectiu i bitllets petits

Per al menjar de carrer, els microbusos i el bakshish necessitaràs bitllets de 5, 10, 20 i 50 EGP. Treu als caixers dels bancs i canvia només a oficines oficials, demanant sempre el rebut. Mai canviïs diners al carrer.

4. Compra els bitllets d’autobús amb un dia d’antelació

Els autobusos cap a Siwa tenen poques sortides al dia i s’omplen: compra el bitllet el dia abans a l’estació (Turgoman, al Caire, o Moharam Bek, a Alexandria). Els del Sinaí també s’omplen els caps de setmana i els festius. Per comprar-los et demanaran el passaport.

5. Porta el passaport sempre a mà

A les carreteres del desert, cap a Siwa i pel Sinaí, hi ha controls policials i et demanaran el passaport, sovint de matinada. Porta’l a la motxilla petita, no a la maleta de la bodega, i guarda’n una còpia al mòbil.

6. Vesteix-te de manera respectuosa

Les dones, millor amb roba que tapi les espatlles i els genolls, sobretot fora del Caire i d’Alexandria. Com a turista no cal el vel, però porta un mocador a la motxilla per a les mesquites. Els homes, millor amb pantalons llargs. A les mesquites cal descalçar-se i cobrir braços i cames.

7. Visita els jaciments a primera hora

Giza, Karnak i la Vall dels Reis són molt millors a l’hora d’obrir: menys calor, menys gent i millor llum. A l’estiu, és gairebé obligatori. Porta aigua, barret i protector solar.

8. Desconfia de qui et diu «avui és tancat»

És l’estafa més clàssica: algú molt amable t’avisa que el monument és tancat, que hi ha una cerimònia o que l’entrada és per una altra banda, i acabes en una botiga de papirs o perfums. Vés sempre directament a la taquilla oficial i no segueixis ningú que no hagis buscat tu.

9. Fes servir Uber o Careem

Al Caire i a Alexandria són la manera més barata i tranquil·la de moure’s: el preu és fix i no cal regatejar. Comprova la matrícula abans de pujar i porta canvi, perquè molts conductors prefereixen cobrar en efectiu.

10. Pacta el preu de tot abans

Taxis sense aplicació, guies, feluccas i barques: pacta sempre el preu, en lliures i per a quantes persones, abans de començar. Molts problemes venen d’acords poc clars.

11. Porta una petita farmaciola

Antidiarreic, sals de rehidratació, paracetamol, ibuprofèn, antihistamínic, repel·lent, protector solar alt i tiretes per als peus. I no tinguis por del menjar de carrer: si tries llocs amb molta gent d’allà, és molt més segur del que sembla.

12. Combina ciutats amb natura

El Caire i Luxor són intensos. Alterna’ls amb llocs de calma, com Siwa o Dahab: el viatge serà molt més equilibrat i el gaudiràs molt més.

08 · El que fa especial viatjar per Egipte

Egipte és un país que et marca per la dualitat. D’una banda, el patrimoni més impressionant del món; de l’altra, una realitat humana intensa que no et deixa indiferent. Pots passar el matí davant de piràmides de 4.500 anys i la tarda en un cafè del Caire prenent un karkadeh amb desconeguts que t’expliquen la seva vida sense voler-te vendre res.

La gent

Tothom et prepara per a l’assetjament turístic, i sí, existeix, sobretot a Luxor i a Giza. Però quan surts del circuit, la gent egípcia és una sorpresa constant: generosa, curiosa i amb un gran sentit de l’humor. T’aturen al carrer per saber d’on vens, no per vendre’t res. Al Caire islàmic, als barris populars, a Siwa i a Dahab, lluny de la zona turística, l’hospitalitat és autèntica. És el que més recordes quan tornes.

Cultura i costums

• El te és sagrat: t’oferiran te a tot arreu, a les botigues, als cafès i a les cases. Acceptar-lo és part de la conversa.
• La religió és present: sentiràs la crida a l’oració cinc vegades al dia. Divendres és el dia festiu, i moltes botigues tanquen al migdia.
• El Ramadà: durant el mes de dejuni, de dia hi ha menys activitat i no és correcte menjar ni beure en públic als llocs conservadors. Al vespre, en canvi, els carrers s’omplen de vida.
• La mà dreta: fes servir la mà dreta per menjar, donar i rebre coses.
• Les fotos: demana sempre permís abans de fotografiar persones, sobretot dones, i evita fotografiar edificis militars, policia i ponts.

Giza, davant de les piràmides

Les has vist mil vegades, però res et prepara per a la seva mida real. Els blocs de pedra són més alts que una persona, i les piràmides s’aixequen sobre el desert com si no fossin obra humana. El secret és anar-hi per lliure, a primera hora, i simplement mirar. Quan deixes de defensar-te dels venedors i comences a fixar-te en els detalls (la llum sobre la pedra, l’Esfinx, el desert que comença just al darrere), l’experiència canvia del tot. És un d’aquells llocs que justifiquen un viatge.

Siwa, l’oasi que es queda al cor

Era el destí que menys esperàvem i el que més ens va sorprendre: a centenars de quilòmetres del Caire, enmig del Sàhara, amb una cultura amazic pròpia i una llengua diferent de l’àrab. Els llacs salats, les ruïnes de fang de Shali al capvespre i els palmerars infinits, recorreguts a peu, tenen un silenci i una calma difícils d’explicar. Vam entendre per què tanta gent torna a Siwa.

Dahab i el mar Roig

El mar Roig és d’una bellesa que no t’esperes: corall, colors intensos i peixos que no has vist mai, a pocs metres de la riba. I Dahab, lluny dels grans complexos, té un ambient beduí i relaxat que fa que t’hi quedis més dies dels previstos. Hi vam anar dues vegades, i totes dues van ser bones.

09 · Gastronomia: el que no t’esperes

La cuina egípcia va ser una de les grans sorpreses del viatge. Vam menjar al carrer cada dia durant un mes, sempre el que ens recomanava la gent d’allà, i no vam tenir cap problema. El menjar de carrer és tan freqüentat per la gent del barri que, paradoxalment, és més segur que molts restaurants turístics. I és boníssim. El principi és senzill: on hi ha cua de treballadors a la una del migdia, hi menjaràs bé i barat.

Plats imprescindibles

• Koshari: el plat nacional. Arròs, llenties, pasta, cigrons, ceba fregida cruixent i salsa de tomàquet picant, tot barrejat. ~30-80 EGP (~0,48-1,27 €), i et dura tot el migdia.
• Ta’ameya: el falàfel egipci, fet amb faves en lloc de cigrons, verd per dins. En pa amb tahina, tomàquet i ceba, és l’esmorzar perfecte per pocs cèntims.
• Ful medames: faves estofades amb oli, llimona, all i comí. L’esmorzar dels treballadors, a cada cantonada de bon matí.
• Kebda iskandarani: fetge a l’estil d’Alexandria, saltat amb pebrot, all, comí i xili, en pa. Intens, picant i deliciós. El nostre plat preferit del viatge.
• Molokhia: una sopa verda i espessa de fulles de jute, amb brou, all i coriandre. El plat més egipci, de textura sorprenent, amb arròs i pollastre.
• Mahshi: verdures i fulles de parra farcides d’arròs amb herbes i espècies. Plat de casa i de festa.
• Hamam mahshi: colom farcit de blat verd o arròs i rostit, el plat de festa per excel·lència.
• Feteer meshaltet: una pasta fullada enorme, salada o dolça, amb mel, formatge o carn.
• Om ali: les postres més populars, una mena de púding de pasta fullada amb llet, fruits secs i panses.

Begudes

• Te: negre, fort i amb molt sucre, en gots petits. Està a tot arreu i és, sobretot, una manera de compartir.
• Karkadeh: infusió d’hibisc, de color vermell intens, freda a l’estiu i calenta a l’hivern.
• Suc de canya de sucre: premsat al moment a les parades del carrer per pocs cèntims. Una de les millors begudes del viatge, sobretot amb calor.
• Sucs de fruita fresca: mango, guaiaba i maduixa a les parades de sucs.
• Cervesa Stella i Sakara: l’alcohol és legal, però només en alguns restaurants, bars i botigues autoritzades.

10 · Quan anar a Egipte

Egipte té un clima desèrtic, amb hiverns suaus i estius molt calorosos. Hi ha molta diferència entre la costa mediterrània, al nord, i el sud: a Luxor i Assuan, a l’estiu, se superen els 40-45 °C.

11 · Seguretat real a Egipte

Egipte és, en general, un país segur per viatjar. En un mes no vam tenir cap incident greu ni cap robatori, i la delinqüència violenta contra els estrangers és molt baixa. Els riscos reals no són criminals, sinó el trànsit, les estafes turístiques i la calor.

El que sí que cal tenir en compte

• El trànsit: el del Caire és caòtic, i els accidents són freqüents. Per creuar, fes-ho al costat de la gent d’allà, i no donis per fet que un cotxe s’aturarà.
• Les estafes turístiques: taxistes que no posen el taxímetre, «guies» espontanis que et porten a botigues amb comissió, «el monument és tancat, vine amb mi»… Desconfia de la gent massa amable als llocs turístics.
• Les drogues: il·legals i amb penes duríssimes.
• Les zones a evitar: el nord del Sinaí, per les operacions militars; la frontera amb Líbia, a l’oest; la frontera amb el Sudan, al sud, i la frontera amb Gaza. El sud del Sinaí (Dahab, Sharm el-Sheikh i Santa Caterina) és tranquil.

12 · Preguntes freqüents

És segur viatjar a Egipte?

Sí, amb precaucions. La gran majoria del país és tranquil·la i hospitalària. Evita el nord del Sinaí i les zones frontereres, sigues ferm amb l’assetjament turístic de Luxor i Giza i consulta sempre les recomanacions del Ministeri d’Afers Exteriors abans de viatjar.

Quants dies calen per veure Egipte?

Amb una setmana veus el Caire, Giza i Luxor, però molt just. Amb dues setmanes pots afegir-hi Alexandria i el mar Roig. I amb tres setmanes o un mes, com nosaltres, hi pots sumar Siwa, Dahab i el Sinaí, i veure el país amb calma i lluny dels circuits.

És millor fer un creuer pel Nil o anar per lliure?

Depèn del que busquis. El creuer entre Luxor i Assuan és còmode i permet veure els temples d’Edfu i Kom Ombo sense preocupar-te de res, però és car i molt organitzat. Per lliure, amb tren o autobús i una felucca a Assuan, gastes molt menys i tens més llibertat. Nosaltres ho vam fer tot per lliure.

Cal un guia per visitar els temples?

No és obligatori, i nosaltres vam visitar la major part de llocs per lliure, llegint abans. Però a Luxor, un bon guia local t’ajuda molt a entendre els temples i et fa d’escut davant dels venedors. Contracta’l a través de l’allotjament o d’una agència local reconeguda, mai al carrer.

Cal deixar bakshish?

Sí, forma part de la cultura. Als restaurants, un 10% està bé si el servei no és inclòs, i als vigilants que t’obren una tomba o t’ajuden de debò, 10-20 EGP. Porta sempre bitllets petits, i no donis res a qui s’inventa un servei per demanar-te’n.

Com és viatjar durant el Ramadà?

Es pot viatjar sense problemes, però de dia molts restaurants tanquen o obren menys hores, i els horaris dels monuments s’escurcen. Al capvespre, en canvi, la ciutat s’omple de vida i de taules per trencar el dejuni. No mengis ni beguis al carrer a les zones més conservadores.

Val la pena el Gran Museu Egipci?

Sí, és un dels museus més impressionants del món, amb tot el tresor de Tutankamon junt per primera vegada. Les entrades per a estrangers només es compren per internet, amb franja horària. Reserva-hi mig dia com a mínim.

Es pot visitar Siwa sense fer cap excursió?

Sí. El poble, la fortalesa de Shali, el temple de l’Oracle, la font de Cleòpatra i els llacs salats es poden recórrer a peu o en bicicleta llogada. L’excursió en 4×4 al Gran Mar de Sorra és opcional.

És millor l’autobús nocturn o el tren?

Per als trajectes llargs, l’autobús nocturn és el més barat i t’estalvia una nit d’allotjament: nosaltres els vam fer tots així. El tren nocturn del Caire a Luxor és més còmode, amb llitera, però molt més car.

Dahab és bona base si no fas busseig?

Sí. Nosaltres hi vam passar 10 nits fent esnòrquel des de la riba i caminant moltíssim pel desert i les muntanyes del Sinaí. El corall és a pocs metres de l’aigua, i el ritme del poble convida a quedar-s’hi.

Cal comprar les entrades per internet?

Al Gran Museu Egipci, sí: les entrades per a estrangers només es venen per internet, amb franja horària. A la resta de jaciments es poden comprar a la taquilla, però només amb targeta, o per avançat al portal oficial egymonuments.com, útil en temporada alta.

Cal reservar els autobusos amb antelació?

Per a Siwa, sí: hi ha poques sortides i val la pena comprar el bitllet el dia abans a l’estació. Per als trajectes del Sinaí i del Caire a Luxor, n’hi ha prou amb un o dos dies d’antelació, excepte els caps de setmana i els festius egipcis, que s’omplen.

Es pot viatjar per Egipte sense parlar àrab?

Sí. A les zones turístiques i a les estacions d’autobús sempre hi ha algú que parla anglès. Val la pena aprendre els números àrabs orientals, que són els que surten als bitllets d’autobús, als preus del mercat i a les matrícules: et faran la vida molt més fàcil.

Es poden fer fotos als temples i a les tombes?

Amb el mòbil, a la majoria de llocs sí, sense pagar res. A algunes tombes no es permet fer fotos o cal un tiquet a part, i els drons estan prohibits a tot el país sense permís. A les persones, demana sempre permís abans.

Com s’evita l’assetjament a Giza?

Arriba-hi a l’hora d’obrir, compra l’entrada a la taquilla oficial i recorre el recinte a peu. Als que t’ofereixen passejos en camell o a cavall i «guies» espontanis, un «la, shukran» ferm i continuar caminant. Quan t’allunyes de les zones de fotos, la pressió baixa molt.

13 · Recursos útils: el que vam fer servir nosaltres

Aquesta és la llista d’eines i serveis que vam fer servir durant el mes a Egipte. No són recomanacions a l’aire: són les que vam fer servir, amb la nostra experiència real al darrere.

Altres serveis útils

Aquesta secció conté enllaços d’afiliació. Si reserves o contractes a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu. Els enllaços d’Holafly, Skyscanner, Hostelworld, Revolut, el portal del visat i el Ministeri no són d’afiliació. Només recomano el que hem fet servir i ens ha funcionat. Gràcies pel suport.

14 · Guies de cada destí

Les guies detallades de cada lloc, amb tot el que cal saber: què veure, on menjar, on dormir, com moure-t’hi i quants dies dedicar-hi.