Gyumri: la capital cultural d’Armènia, entre terratrèmols, art i teles d’aranya

Gyumri, Armènia, et rep amb un fred que talla la cara. Hi vam arribar al març, i encara nevava — carrers coberts de neu bruta, alè convertit en núvol, i la sensació que aquesta ciutat, la segona més gran del país, porta el pes de la seva pròpia història escrit a la pedra. Perquè Gyumri no és una ciutat qualsevol: és Kumayri, després Alexandropol, després Leninakan, i finalment Gyumri altra vegada — quatre noms per a una mateixa ciutat que ha sobreviscut terratrèmols, imperis i un devastador sisme el 1988 que encara es nota als edificis a mig reconstruir. I malgrat tot, o precisament per això, Gyumri és considerada la capital cultural d’Armènia.

Vam estar-hi tres nits, allotjats en una guesthouse familiar que ens vam trobar millor del que esperàvem. Vam caminar pels carrers de tuf negre i vermell de Kumayri amb les mans dins les butxaques, vam visitar una galeria d’art feta íntegrament amb teles d’aranya reals — l’única del món — i vam acabar dinant peix acabat de pescar en un restaurant enmig d’un bosc a les afores. Gyumri no té les postals que té Erevan, però té alguna cosa que és difícil trobar en cap altra ciutat armenia: una identitat pròpia, forjada a cops de reconstrucció.

01 · Gyumri en breu: quatre noms per a una ciutat

Gyumri és la segona ciutat més gran d’Armènia, situada a la província de Shirak, a l’extrem nord-oest del país, a tocar de la frontera amb Turquia. La seva història d’assentament es remunta almenys al segle IV aC, però el nom de la ciutat ha canviat quatre vegades: va ser Kumayri, després Alexandropol (batejada així el 1837 en honor de l’emperadriu russa Alexandra Fiódorovna, esposa del tsar Nicolau I), després Leninakan durant l’època soviètica, i finalment va recuperar el nom de Gyumri el 1990, amb la independència.

El fet més determinant de la Gyumri contemporània és el terratrèmol del 7 de desembre de 1988, un dels més devastadors de la història d’Armènia, que va destruir bona part de la ciutat i va matar desenes de milers de persones a tota la regió. Encara avui es poden veure edificis a mig reconstruir i solars buits al bell mig del centre històric. Malgrat això, Gyumri s’ha guanyat la fama de ser la capital cultural d’Armènia — pel seu patrimoni arquitectònic de tuf volcànic negre i vermell del segle XIX, pel seu humor local característic i per haver estat bressol de músics, actors i artistes coneguts a tot el país.

02 · Com arribar des d’Erevan en marshrutka

La marshrutka és la manera més habitual i econòmica de fer el trajecte Erevan–Gyumri. Els minibusos surten de l’estació d’autobusos de Kilikia (Kilikia Avtokayan), a l’Avinguda de l’Almirall Isakov número 6, a Erevan — un pati a l’aire lliure ple de furgonetes i conductors cridant destinacions, que fa pinta de ser un caos però que funciona perfectament bé fins i tot sense parlar ni una paraula d’armeni.

03 · Vardanants Square i Abovyan Street

Vardanants Square és el gran cor de Gyumri — una plaça rectangular de 280 per 140 metres construïda a la dècada de 1930, envoltada per alguns dels edificis més representatius de la ciutat: l’Ajuntament de Gyumri (1933), la Catedral de la Mare de Déu del segle XIX, l’Església del Sant Salvador i la sala de cinema «October» de 1926. El Papa Francesc hi va oficiar missa durant la seva visita a Armènia — un detall que dona una idea de la importància simbòlica d’aquest espai.

04 · El Balcó de «Tango of My Childhood»

Un dels racons més peculiars i fotografiats de Gyumri no és un monument ni un museu, sinó la façana en runes d’un edifici que en un altre temps va aparèixer a la pel·lícula soviètica «El Tango de la Nostra Infantesa» (1985), dirigida per Albert Mkrtchyan i ambientada a la Leninakan (Gyumri) de la postguerra.

05 · Bagratunyats Monument i la Font Blava de Ferro

06 · Museus: arquitectura, il·lusions i teles d’aranya

Gyumri té una densitat de museus peculiars sorprenent per a una ciutat de la seva mida — des del rigorós fins al completament excèntric.

07 · Sev Berd, la Fortalesa Negra

Sev Berd (literalment «Fortalesa Negra») és un dels monuments més coneguts de Gyumri i un dels més visibles des de lluny — una estructura circular de 360 graus feta de tuf negre, construïda entre 1834 i 1847 pels russos com a resposta a la Guerra Russo-Turca de 1828-1829, quan la ciutat es trobava a només 8 quilòmetres de la frontera amb l’Imperi Otomà.

08 · El Palau de la Cultura abandonat

No tot a Gyumri és museu obert i restaurat — part de l’encant de la ciutat rau també en els seus edificis en ruïnes, testimonis directes del terratrèmol de 1988 i de l’abandonament posterior.

09 · L’estació de tren i el Memorial del Genocidi Armeni

L’estació de ferrocarril de Gyumri és la més antiga d’Armènia — inaugurada el 1897, va veure arribar el primer tren des de Tbilisi el 7 de febrer de 1899. Durant dècades va ser un node logístic clau entre l’Altiplà Armeni i la resta de l’Imperi Rus i, més tard, de la Unió Soviètica.

10 · On menjar i beure a Gyumri

La gastronomia de Gyumri és armènia de soca-rel, amb tocs georgians i internacionals en alguns locals més moderns. Aquestes són les adreces on vam menjar i beure durant els tres dies a la ciutat:

El que has de tastar a Gyumri

• Dolma — fulles de parra farcides d’arròs i carn, present a pràcticament tots els restaurants tradicionals.
• Truita i esturió de Cherkezi Dzor — peix d’aigua freda criat i cuinat al mateix lloc.
• Khorovats — la brasa armènia per excel·lència, present també a Gyumri Hatsatun.
• Caviar local — molt més econòmic a Gyumri que a Erevan si el compres a Cherkezi Dzor.
• Vi armeni — prova’l a l’Incheve Wine Bar per descobrir etiquetes locals.

11 · On dormir: Sweet House Guest House

Enllaços d’afiliació. Si reserves a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu.

12 · Quan anar a Gyumri

13 · Consells pràctics

Porta efectiu suficient

A Gyumri, fora dels hotels de més categoria, la majoria de restaurants, guesthouses i comerços només accepten efectiu. Treu drams armenis abans de sortir d’Erevan o utilitza els caixers del centre de Gyumri.

Vesteix per capes si vas a l’hivern

El contrast entre l’interior escalfat dels restaurants i museus i el fred del carrer és molt marcat. Porta capes que et puguis treure i posar fàcilment i calçat adequat per caminar sobre neu o gel.

Aprofita el dialecte i l’humor local

Els habitants de Gyumri parlen amb un dialecte armeni propi, molt reconeixible arreu del país, i tenen fama de tenir un dels millors sentits de l’humor d’Armènia. No et sorprenguis si algú et fa broma pel carrer — forma part de l’orgull local.

Combina els museus amb passejades a l’aire lliure

Gyumri es visita millor a peu, alternant museus (per escalfar-te si fa fred) amb passejades pels carrers de Kumayri. No cal córrer d’un lloc a l’altre — el centre històric és compacte i es recorre bé en dos o tres dies tranquils.

14 · Dubtes habituals sobre Gyumri

15 · Recursos útils

Aquesta secció conté enllaços d’afiliació. Si reserves a través d’algun, rebo una petita comissió sense cap cost addicional per a tu. És el que em permet mantenir aquest blog sense publicitat ni continguts patrocinats. Gràcies pel suport.